dimecres, 25 de març del 2015

Agosarat, abans de fer la mili

 

Agosarat, abans de fer la mili,

volia conèixer una mica de món.

Però ni era tan agosarat ni tenia tants diners per a fer-ho.

Vaig passar-me en contacte amb les coneixences

que havia fet treballant a l’hosteleria

i de les que guardava gustosos records.

El nebot dels caps, m’havia convidat a la festa del seu poble

dient-me que m’agradaria molt. Jo vaig fer una volta

pels tres o quatre llocs on podia hostejar-me gratis

o barat i m’aclarí unes dates per poder

enllaçar-les com esglaons d’una cadena.

La primera va ser la capital d’Espanya,

però d’ella ja en parlaré en una altra ocasió.

Després vaig anar a Sevilla on vivia el cap i la seva família.

El cap encara tenia que acabar de fer la paperassa

del treball on havia esta jo.

La seva dóna en saber que hi anava es va voler quedar

perquè no estès sol i després marxaríem tots tres al poble

on vivia la seva germana amb el nebot.

La rebuda va ser molt cordial, i amb incisos picants

de trobar-me parella en aquelles terres tan càlides i amables,

el seu home hi va estar d’acord.

El pla era que en marxar l’home ella em faria

de guia turística una estona, ens trobaríem al migdia

amb l’home per fer un aperitiu i després de dinar cadascú faria la seva.

Tothom d’acord. Quan marxava l’home tots tres sortíem,

nosaltres donàvem la volta i a la cantonada tornàvem

a casa a conèixer-nos millor.

Ella en entrar ja es despullava, o m’ho demanava a mi que li fes.

Volia que la fes meva a l’entrada, o al lloc que jo vulgues.

Li vaig parlar de la pel·lícula “el cartero siempre llama dos veces”,

no en sabia res li vaig explicar que feien l’amor sobre la taula de la cuina.

Hi vam anar, allí es va estirar d’esquena

i tirant-li farina sobre la vaig penetrar, amerada de suor, i amb la farina,

fèiem tots dos al cap d’una estona, una filera més ben llardosa.

Després es posa panxa sobre la taula deixant-me l’esquena

i la part posterior al meu abast, en aquesta ocasió, em vaig buidar dins d’ella,

i em va demanar d’anar tots dos a la dutxa per rentar-se

i tornar-ho a fer allí després d’un prudencial temps de repòs.

Que vaig aprofitar amb tocaments i mamades.

Al dia següent, va voler fer “nueve semanas y media”

aquesta la tenia molt rovellada i només me’n recordava

de l’escena de la nevera, i la vam repetir, passant peces

de fruita petites per les zones erògenes de tots dos,

i quan no en teníem amb la llengua. Va ser una escena molt refrescant,

perquè la vam fer amb la porta de la nevera oberta.

Com no podia ser després de fer-ho de les maneres que ella volia,

la cloenda havia de fer-se a la dutxa sota el raig d’aigua fresca

i sentint les meves envestides descansant a les rajoles.

Abans d’acomiadar-nos i no tornar-nos a veure, em va dir

que ho havia vist en una pel·lícula i que li havia quedat

com a fetitxe sexual, però el seu home no li feia mai.

I com cada dia, un cop nets i eixuts, abans de vestir-nos,

s’agenollava i obrint la boca, es posava el penis a dins

i es movia  dolçament com segurament ho fan les professionals,

guanyant en intensitat, fins a arribar a engolir el suc producte d’aquesta acció.

Només van ser tres matins i tres pel·lícules, però ja duia un bon record.

En el viatge de tornada, a mig camí i perquè el seu home no s’adormís

en aquelles carreteres tan rectes viatjant de nit, el va fer aturar a fer un cafè,

i mentre se’l prenia, li va dir: ja era hora que te tomaràs un cafè con nosotros,

cuando trabajabas  allí, nunca quisiste venir a tomarte uno con nosotros,

i jo siempre se lo comente, fijate no quiere estar aquí con nosotros,

prefiere trabajar que tomarse un cafè.

Jo em vaig ennuegar i casi m’agafa un atac de cor,

però veient la seva cara amb la rialla que feia, em va venir una erecció.

Al pujar al cotxe, a fosques per ser de nit, es va seure darrera meu

i em va buscar el penis, em baixà la cremallera i em masturbà

mentre jo acollonit mirava de reüll fent-me

l’adormit per si el seu home se n’adonava de res.

Per sort aquesta vegada m’havia posat un condó i res es va escapar.

En arribar al poble el va llençar en la paperera de davant de casa seva.

Realment m’ho vaig passar molt be amb ella, i tot gracies a una excursió

que no va poder fer, i a mi em va permetre fer un gran viatge amb ella

per camins que mai havia somiat.

Llàstima que en una altra Sevilla,

una altra ella no m’ho va permetre fer i descobrir-ho amb l’altra ella.