El pes de la paraula

dimarts, 30 de juliol del 2024

Descansa i veu,

veus més enllà de la llum

foscor finita.

mirant la vida dura.

Hi porta la llum.

i per sobre de la mar

són ulls de sucre

rebaixa el cel amb mar,

deix el fons dels ulls

i vols veure vinagre.

Ferida la fel

de les cases de colors vius

i rere aquells ulls de vidre

amb parpelles de cortina,

s’amaguen vides

que poc a poc

han anat passant.

Carreguen el sac

d’aquells dies

que no tornaran

i amb ells com globus

alleugeriran el pes

de la memòria.

Però tot i canviar,

la vida segueix igual.