Pinten les galtes
de les cases de colors vius
i rere aquells ulls de vidre
amb parpelles de cortina,
s’amaguen vides
que poc a poc
han anat passant.
Carreguen el sac
d’aquells dies
que no tornaran
i amb ells com globus
alleugeriran el pes
de la memòria.
Però tot i canviar,
la vida segueix igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada