Descansa el cos
i aprèn la ment.
Com un diari
que tot ho empapera,
tinc a l’abast
la darrera informació,
el col·loqui mut
de paper a paper.
Tanco els ulls
i vol reposar el cap
però em venen
com glopades,
les paraules lligades
a vidres i ciment.
Qui podés deslligar-les
i fer-ne amb elles
versos nous?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada