Si m’imagino

 

Si m’imagino

que et veig, penso amb tu,

tens gust salobre.

Descansa el cos

 

Descansa el cos

i aprèn la ment.

Com un diari

que tot ho empapera,

tinc a l’abast

la darrera informació,

el col·loqui mut

de paper a paper.

Tanco els ulls

i vol reposar el cap

però em venen

com glopades,

les paraules lligades

a vidres i ciment.

Qui podés deslligar-les

i fer-ne amb elles

versos nous?

Si hem de triar

 

Si hem de triar,

perquè no fer-ho absents,

i triar-nos sols.

Tant a la vora

 

Tant a la vora,

o tant de lluny com volem.

El gust ens segueix.

Aquelles aus

 

Aquelles aus

que havien de ser llogateres

del recinte tancat,

pagant amb carn i ous,

han marxat,

una migració

que com són les migracions

no sempre és volguda.

Després per fer-ne ús

de l’espai desocupat

i pel temps desbaratat,

hi ha aparegut llavors

que s’han fet plantes

i que alhora

s’han reproduït

i han germinat nova vida.

La natura avança,

i no es deixa perdre

el més petit raconet.

Ve la carn a mi

 

Ve la carn a mi,

toco la pell tant llisa

queda entre dents.