Reposa la mirada
en un camí
que sembla infinit,
com ho semblen les fulles
que l’envolten
o el cel que el cobreix.
Nosaltres només sabem
de la finitud
de les nostres passes
en aquest camí,
però des del punt
on ens trobem,
tot junt ens sembla
immens i inabastable.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/el-verd-i-el-blau.html
Busca’m en mig
de la boira
mentre la fredor la glaça
per fer-la dura
com el cor que duus.
Busca’m sota la pluja
que cau forta del núvols
enfurismats
per la meva sort
en perdre’t.
Busca’m rere el fullatge
dels boscos humits
on les fulles mortes
em fan catifa
pels meus passos perduts.
Busca’m creuant
les aigües fredes
dels rius i mars
que tinc en el camí
que faig buscant cercar
la solució.
Busca’m en qualsevol lloc perdut
i aïllat si no es a la teva vora,
perquè m’he perdut seguint
el teu pas lleuger.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/lanima-de-boira.html
Torna el cor a tenir color,
veig de nou com són els carrers
per on passejàvem,
els colors variats de les parets
on de vegades
descansàvem les espatlles
i mirar cel enlaire
per veure les curses
de núvols sota
un entapissat blau refulgent.
I trepitjant fort
per sobre l’empedrat
dels carrers on els dies
podien ser eterns
i les hores passar volant
al teu costat.
Torna el cor a tenir color,
i cada cop me n’adono més
que els matisos són els teus.
