Cerco a la pantalla la imatge
que recordo de mi mateix fa un temps
i que no em recorda
el que he vist a l’aparador del davant.
Mentre el cor reposa els batecs de cursa
que he fet en apropar-me al banc
i donar-me temps per reposar i respirar,
un reguitzell de joventut m’ha passat pel costat
i m’ha fugit del voltant sense temps
d’empeltar-me del seu esperit.
Només el tebi sol m’entén,
vam fer la mili junts
i llavors si que corríem
i el món era nostre.
Per a ell sempre ho ha estat,
però em deixava compartir
la sensació del seu poder.
Ara el sol es tebi, com jo,
però hi haurà un retorn de la seva força
mentre que de la meva,
només en quedaran mancances.
Segueixo cercant la imatge meravellosa
de la meva joventut,
i ara me n’adono que no la duc,
en aquells temps no teníem mòbils
i mai la vaig posar.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/01/la-vellesa.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada