M’arriba tard aquesta cançó

 

 

 

M’arriba tard aquesta cançó,

que vaig sentir

en la joventut indomable

i incrèdula que la veia tan lluny.

I ara que navego en aquest mar quiet,

descobreixo que m’arriben tard els records

d’aquells sons d’una veu

que m’agradava tant,

un poeta que em cantava de la vida,

dels amors i de tot allò pel que patiria.

Repetiré les paraules

amb els fets quotidians

d’una vida que es va gastant

sense saber on s’acaba el fil,

desitjant que tardi en acabar-se

si la vida em respecta una mica.

Vull ser vell com els vells

que he vist a la vora,

amb el respecte,

que ara manca,

i que abans tothom tenia.

Vull ser vell per continuar ensenyant

de les equivocacions patides

i recordar als del costat

la bellesa d’un somriure,

la calidesa d’un petó

i la tristesa de qualsevol pèrdua.

Vull ser vell per compartir-ho

amb la companya de tots els dies

de la resta de la meva vida.

Vull ser vell per tindre temps

d’escriure coses que ningú llegirà,

fer dibuixos que s’ompliran

de pols tots sols

i pintar amb aquarel·les

que el sol descolorirà.

Vull ser vell per veure la lluna de nit

i dir-li pels matins bon dia!

Vull ser vell pel que costa ser-ho

i perquè no tothom hi arriba.

Vull ser vell i no perdre els records pel camí

per tenir sempre a la memòria

els vells amics i els ahirs

que mai desapareixen.

Vull ser vell per seguir escoltant

les cançons de la meva vida,

amb la mà agafada

de qui tant m’estima.

Vull ser vell per tantes coses

que em deixo,

i per les que ara no hi penso.

Vull ser vell,

qui sap si... per amagar algun secret

que el cor ferit

no em deixa viure com voldria.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/01/la-vellesa.html