Camines de revolada davant meu
i la faldilla oneja de volta en volta
per ennuegar-me el cor.
Si els llavis brases ardents
em cauen a sobre,
em trobo el cor roent
i necessito veure una cervesa fresca
com en els vells temps.
Quan marxes
et segueix el flaire natural
de flors i herbes
com quan passejàvem
pel parc agafats de les mans.
Només em queda recordar
els cossos units
ballant la nostra cançó
i entre giragonses et noto la pell,
càlida tan a prop
que en semblen una de sola.
Dis-me que l’espera serà curta,
i també una quimera
que aviat s’acabarà
entre llavis de nou units
esperant el disc
per sonar un altre cop.
Engegaré el rec
que estigui molla la gespa del jardí
i esporgaré el nostre roser,
a la nevera deixaré la cervesa
i besaré el vidre
per on vaig veure que marxaves,
per allí et tornaré a veure
quan retornis a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada