Sobre un mar de tecles blanques
sota roques negres dansen
com peus ballant els dits dels musics
i trenca el ritme dels sons,
el silenci i el so que s’enlairen pel seu voltant.
De vegades com una marxa,
d’altres com peus ballant de puntetes
o deixant volar petons saltironant.
Deixo per un moment d’escriure
per seguir fent ballar els dits
com si fos un dels protagonistes
i la musica la fes jo perquè l’escoltes tothom
a l a meva vora.
Repiquen corrents per sobre la taula
i el retruc dels meus dits res s’assembla
a la melodia que sento,
però a qui l’importa,
si realment estic sol,
i vull fer aquest somni realitat.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/01/magica-nit.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada