S’havia adormit
entre les altres fulles de l’arbre
i en despertar es troba tota sola,
les altres havien volat
cap a un futur meravellós
i no l’havien despertat.
Al moment s’enfurismà
amb les antigues companyes,
però aviat se li passà.
L’arbre era ara per a ella sola
i podia gaudir
de tota la vista meravellosa
que ara tenia al seu abast.
Passat uns dies,
’enyorança l’afeblí,
les trobava a faltar
i el rierol que passava per sota
la cridava
perquè anés amb les seves fresques
i transparents aigües.
Amb un xic de tristesa afegida
es soltà el pedicle
i fent cabrioles ajudada
per una brisa juganera,
va aterrar d’esquena
sobre les tranquil·les aigües
i començà un nou viatge,
un darrer viatge meravellós
cap un futur incert.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/01/fulla-dins-de-laigua.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada