divendres, 11 de març del 2016

És el vers





És el vers
un riu circumval·lant
de tinta
que parla
dels sentiments,
que l'aire fa sons
i desfan els silencis
de les mirades.
És el tacte
un foc d'artifici continu
descansant espurnes
de flames enceses
que llisquen
pels camins
de la pell.
És la vigília
el despertar
dels vells somnis
que es desfan
en la matinada
continua del desig,
del petó fet bes càlid,
lent,
descobrint
la dolçor del cos,
unint la claror
de la lluna
amb l'insinuant
llum de l'albada.
Convergint els dos,
la veu i el vers,
la pell i el tacte,
el somni i el descans.
El teu silenci...
i el meu verb.
http://www.isabelribera.com/2016/01/entre-la-veu-i-el-vers.html

1 comentari:

Helena Bonals ha dit...

El verb com a tacte, i el silenci com a pell, són molt bones imatges.