Cau
la pluja en camps
d'un
verd jovenívol.
De
cara al cel,
creix
la jove tija,
que
sense saber-ho
vol
ser gran i daurada.
Dansa
amb la brisa
d'una
incipient primavera
i
sembla
que
una mà la pentina
i
acarona amb les altres tiges
i
en fa un mar onejant.
El
sol,
esperona
la tija
i
la pinta d'or,
fins
l'hora amarga
de
la sega,
escriu
amb tinta de saba,
els
goixos
de
la curta vida.
http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2016/03/la-transformacio.html
1 comentari:
M'agrada de rellegir-te aquí, com passa amb els bons versos.
Publica un comentari a l'entrada