Com
un vampir
assedegat
de sentiments
forans,
vigilo,
invisible
a la gent.
Cerco
aquell cor,
aquells
ulls,
indefensos,
per
fer la feina
que
ja forma part
de
la meva pell,
de
l'olor
de
les paraules,
del
color
dels
fets.
I
faig del silenci
un
camí
per
apropar-me.
Un
descuit,
un
entrebanc lleuger,
i
em faig present.
Conquereixo
en breus
instants
l'atenció,
la
mirada,
un
somriure càlid,
un
verb fàcil.
I
quan la presa
ja
és a l'abast,
quan
la queixalada
al
cor
ja
és cantada,
com
un sospir
me'n
vaig.
m'he
tornat
a
enamorar.
Sóc
un esser
a
dieta,
que
s'engresca,
i
la deixa escapar.
Veig
en ella
els
ulls
de
qui em fer
etern...
I
s'omple de records
el
voral dels ulls,
no
em deix
fer
allò
perquè
sóc presoner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada