Mirades que tallen espais

 

Mirades que tallen espais

i teixeixen silencis.

Lletres que no cal escriure

quan parlen els ulls.

Temps que va cercant proximitats

i els omple de records.

No cal tocar, no cal dir,

tot vola pel nostre entorn.

S’amaga del món

 

S’amaga del món

per un portal cobert

sota una casa

que mira de tu a tu

a la plaça.

L’amaga del blau del cel,

en els racons ombrívols.

I jo m’assec en el meu cantó,

per recordar records,

per escoltar paraules

que ningú dirà,

per banyar-me en la solitud

d’aquells dies que venen i van

i no pregunten res de res

ni aquest no els responen,

només van deixant passar,

temps silencis i ombres.

L’avia té compte

 

L’avia té compte

del seu net tot juganer,

el temps l’estira.

Dóna’m un sol bes

 

Dóna’m un sol bes,

tot omplint l’eternitat

per estar amb tu.

Broda la natura botons

 

Broda la natura botons

de groc i ales blanques

al seu voltant.

Les deix on el vent

les du i l’aigua les rega.

Qualsevol menjar és bo

i el seu premi,

tothom en sap d’elles,

les crida amb il·lusió,

les arranca dels peus

i se les endú

a viure una mort lenta

per la seva bellesa

i pel seu nom.

Només cal un punt

 

Només cal un punt

per on pugui

entrar la llum i la il·lusió.

Només cal una petita llavor

per donar aliment

a la meva ànima.

Només cal

un punt entre tu, jo

i el cel per sobre nostre.