Vine i besa’m,
llavis a llavis tot sols
junts per sempre més.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
S’obre el camí com dues roderes
que l’herba separa.
Em du dalt de la muntanya
i camino sol sota el rajos
de qui em guia entre ombres i revols.
Penso en el que em trobaré
i en el que ha deixat,
esperant que la corba de la vida
ens torni a unir a tots tres,
l’ara,
l’ahir
i el que vindrà.
M’has pintat de fons,
has esculpit el meu cos,
ara tens el cor.
Tens el cor tant dur
que les pedres semblen fang
però t’estimo.
Et fas de paper i t’atures
per un instant
que mai tornarà a repetir-se.
És com desfer-se entre les parts
d’un mateix
i després es refà per continuar.
Retornarà algun moment la font
de les il·lusions
que mai es perden.
Dura de pedra,
flonja és l’aigua neta.
De tot en sóc jo.