Mira l’arbre fosc

 

Mira l’arbre fosc

sota el cel bicolor

taques blanques.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/el-teu-esperit-i-la-teva-roba.html 

Vine amb mi

 

Vine amb mi.

Recull tots els trossos

que s’hagin esmicolat.

Buscarem la manera de fer

que la vida torni a ells.

Que de nou torni amb tu

aquell anhel que cercaves

amb el tot complert.

Vine amb mi...

i els somni de refer-lo,

es complirà.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/11/la-majestat-de-sant-joan-de-caselles.html 

La vida et porta moments que no voldries

 

La vida et porta moments que no voldries

i se t’enganxen com l’herba pegallosa a la roba,

i costa molt treure-la.

En la vida, no te’ls treus, queden per sempre impregnant-te,

recordant-te aquell estat que no és agradable, que fa mal.

Els amics, els ulls, les paraules,

tant les que t’arriben com aquelles que deixes anar,

poden ser com la saliva que vol curar,

llepades d’alè afí que cerquen netejar la ferida.

Els ulls, amb ells tornes a veure tot allò

que esperaves compartir,

veus els canvis d’un món que a estones creus

que t’és aliè.

Dels amics, crec que no cal parlar-ne,

ho són i estan allí on i quan els necessites.

Hi ha tantes coses que podria dir-te sense conèixer-te.

També hi ha tants silencis que compartim.

Hi ha tantes paraules que deixem anar l’un cap a l’altra i a l’inrevés,

que sent boira d’una mateixa vallada,

potser amb un riu a prop, no et veig,

però sento la fredor que t’envolta i no puc ni vull callar,

jo també tinc fred i por, jo també cerco allò que no tinc,

però tinc amics, els ulls encara hi veuen i m’agradaria pensar

que també guardo algunes paraules.

Només cal esperar que l’ús que en féssim de tots ells

ens pugui ajudar a cicatritzar les velles ferides,

perquè no crec que mai se’ns puguin curar.

 

http://zel-aramateix.blogspot.com/2023/11/perdre-i-guanyar.html 

Casa en runes

 

Casa en runes

despullada de vida,

amaga somnis.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2023/09/el-pas-del-temps.html 

Tinc en una mà el fil

 

Tinc en una mà el fil

de la vida que em resta

i en l’altra l’agulla

per fer-lo treballar.

Tinc el silenci al meu costat

per deixar-me pensar

en tot el que he perdut

i vull torna a mi.

Tinc el cor adolorit

per les faltes

i per el que em manca.

Se que sóc però no em trobo.

Se que l’olor tornarà algun dia

amb petits gallons d’alegria,

que voldria compartir amb tu.

Se que el meu encant es dilueix

en una boira densa i freda

que porto damunt també

els millors dies d’estiu.

Se que em trobo buit

i de vegades eteri del poc que tinc.

Tinc l’esperança

que torni quelcom

del que he perdut,

i per això ja tinc ganes

de començar a treballar

amb el fil enfilat

i posar-m’hi de seguida.

 

http://zel-aramateix.blogspot.com/2023/11/testimo.html