Desgrana
justament el temps
com
engrunes els instants,
mentre
cauen
sobre
el taulell
les
minses monedes
per
pagar el llit.
Entren
els amants
mig
a fosques,
evitant
més llum
que
un vespre
encetant
la foscor.
Cauen
peces
de
roba al terra
i
àvids petons al cos,
com
si el món s'acabés,
com
si el dia fos
el
darrer jorn.
Però
els cossos
són
flàccids
i
els anys molts,
la
passió dels enamorats
és
més comèdia
que
acció,
però
l'amor
és
de debò.
Ajornen
ímpetus
per
a temps pretèrits
que
ja no tornaran,
i
juguen al joc de l'amor,
a
la velocitat del cargol.
Descobreixen
entre
velles arrugues,
retalls
de l'afecte
d'un
ahir
que
mai acabarà,
d'un
avui
que
mai s'encetarà,
d'un
demà
que
sempre fuig.
Desgrana
el temps
com
engrunes els records
i
resten només
les
salabrors romanents
d'aquell
moment
on
l'adéu fou silent
i
les llàgrimes,
encara
ara,
furtives
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada