Des
de l’embriac de la follia
deix
l’amor embolcallat
en
xarops de petons i versos
vestit
de carícies i amarat
de
la suor dels folls instants
d’un
moment escapolit a l raó.
Embriac
de nou per l’olor
del
teu cos i la fortor del licor
que
ingerit cau
en
un vertigen desconegut,
penso
en tu,
absent
d’aquest moment eufòric, q
ue
un altre cos em fa sentir.
Abatut,
després,
em
sento covard, infame
per
haver-te traït,
però
mai sabràs r
es
del moment passat,
mai
preguntaràs
per
cap cos que hagi acariciat,
mai
t’importarà
amb
qui he estat en el teu lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada