Dansa
el temps
entre
les mans
mentre
el ball
es
fa etern,
les
cançons
com
una segona pell
ens
impulsen
en
una continua abraçada.
Giragonsen
els cossos
un
amb l’altre,
un
univers petit
que
avarca
les
nostres vides cosides
als
desitjos
que
pintem
amb
polsim d’estels
en
nit fosques
on
la lluna ens deixa sols
per
estimar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada