Volàtil,
de
fragància romàntica
i
mirada perduda,
veu
suau,
més
callada
que
explícita.
Et
noto al darrere
quan
passo
pels
voltants
del
passeig
les
llargues tardes
de
la tardor
i
les fredes de l'hivern.
Et
se present,
tant
sols el vol
de
les fulles seques
al
teu pas,
cruixint
sota el teu pas,
t'endevina,
sense
tornar la vista
vers
uns espatlla
que
t'amaga.
Distant,
m'esperes
en
la cantonada
de
sempre
i
amb un somriure
de
nina de porcellana
em
dius
que
t'adones
que
hi sóc,
un
instant
de
quietud eterna
que
es marxa
amb
el mateix sigil
que
la vida va marxant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada