Mai
sortirà
de
tons llavis
el
so de l’amor
i
sa calidesa
caurà
sobre meu
com
un plugim
de
primavera,
dolça
però efímera.
Se
sap amor
que
hi es,
però
com l’aire
no
es tangible.
La
salabror del cor
regalima
galtes avall
fins
amargar una pell
que
ja no vols gaudir.
Els
ulls veuen
silenci
en ton mirar,
un
regust amarg
corona
el somriure
lleuger,
i
veig callat,
cansat
de demanar
que
mai l’amor,
el
teu amor
m’arribarà.
Tímid
el retret
cau
als teus peus,
i
veig callat
cansat
de demanar
que
mai l’amor,
el
teu amor
m’arribarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada