Dormo,
en
el bressol
del
teu cos,
i
mentre volo
per
camins
de
somni,
m'acarona
el
front
el
llibre
dels
teus dits.
Dormo,
en
el bressol
del
teu cos,
descanso,
embriac
del
teu aroma,
el
flaire
del
cabell net,
l'olor
d'escuma
de
la roba neta.
Dormo,
en
el bressol
del
teu cos,
he
tornat
d'una
mar brava,
d'un
jorn
infernal,
d'un
temor
al
ja mai...
Torno
cansat
de
la por,
de
perdre tot,
de
no trobar res.
Dormo,
en
el bressol
del
teu cos,
i
reneix la vida,
i
la pau
em
torna
a
la sang
i
el teu mirar
em
mira.
Dormo,
en
el bressol
del
teu cos,
dormo
en
la pau,
de
la vida
que
és retira.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/02/espejismo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada