Diumenge tarda
el concert
a punt de començar.
Monpou, Chopin, Debussy
refilen les notes
a les partitures.
El sol va baixant
i serpenteja
entre les runes
del claustre romànic
fins arribar
davant meu
i pinta de daurat
el cap d'una dona,
a l'instant la figura
em recorda a tu,
i em quedo contemplant
tot el concert,
mentre la llum
li va tintant
els cabells tallats curts
del daurat de la joventut
al coure tenyit
d'una nova edat madura
amb experiències
que m'aparten
del teu joc de la vida.
S'acaba el concert i els bisos
i desperto aletargat,
et veig amor al meu costat
prement ben fort les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada