El teu alè
m’entra dins
amb la força
de la teva estima,
aquella que mai
em nombres,
aquella
que he d’endevinar.
El teu cos
de vegades ignot,
el se càlid en l’hivern.
La teva boca
refusant petons
em demana
que en faci més.
Qui m’enganya més,
el teu silenci tallant
o quan em supliques
amb ta mirar brillant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada