El teu top
és el primer
que veig,
mig enlluernat
pel sol baix
de mitja tarda
a la porta del bar.
Llegeixo,
m’entretinc en una espera
que no havia previst.
Et miro de cap a peus,
i penso que t’hauria
d’escriure uns versos.
Però la inspiració
s’ha quedat als ulls,
i el cor batega mínims,
m’hauran de fer
un massatge al cor.
Demanes un beure
per emportar,
pagués i te’n vas.
Passada una estona,
retorno i penso:
“Que m’ha passat?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada