Calla el vent
per deixar sentir
les ones de la teva veu,
més solament queda
en tal moment un silenci,
mascarada d’esperances
que es perden,
difuminades
en un estrany dibuix
d’absència.
Calles també
per deixar-me sol,
enyorant la serenitat
d’aquell temps
on érem la mateixa unitat,
deies llavors paraules
que no senties
dins del cor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada