El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Guardo la darrera carícia,
ja res més queda per guardar.
On resten amagats els darrers mots
que xiuxiuejaven sentiments
que ens lligaven l’un amb l’altre.
Queden adormits
els llavis esperant un peto nou,
càlid,
que deixi encesa l’esperança.
Publica un comentari a l'entrada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada