Ma vida va creixent
en tinta negra
sobre full blanc,
i el que semblen
en la mortalla cucs,
són la vida
que se m’escapa,
per escoltar-la tu.
Si cada bes
de la ploma,
queda eixut a l’instant,
els meus sobre la carn,
també marceixen eixuts
en deixar la pell
que han besat.
Deixa’m besar
i escriure per anar morint
a cada cant,
i mentre el final no arriba,
no em deixis de besar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada