dimecres, 25 de febrer del 2015

Ma vida va creixent

 

Ma vida va creixent

en tinta negra

sobre full blanc,

i el que semblen

en la mortalla cucs,

són la vida

que se m’escapa,

per escoltar-la tu.

Si cada bes

de la ploma,

queda eixut a l’instant,

els meus sobre la carn,

també marceixen eixuts

en deixar la pell

que han besat.

Deixa’m besar

i escriure per anar morint

a cada cant,

i mentre el final no arriba,

no em deixis de besar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada