dijous, 26 de febrer del 2015

Ve la nit

 

Ve la nit 

amb sa blanca nuesa

i et trobo amb mi,

càlida i oberta

als meus desigs.

Dolçament

venen els teus llavis

tendrament,

i la seva escalfor

regenera la meva vida.

La lluna envejosa

de la teva blanca nuesa

no vol entrar pel finestral

i ens deixa a fosques.

Els dits, tous,

aprenen a recórrer

de nou el camí

que ens separa

i solquen reconeixen

de cada pam

de la teva pell.

La llarga nit

s’acompleix lentament

i ens demana permís

el sol

per brillar un nou jorn,

ens troba endormiscats

en un llaç

de cossos enamorats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada