T’espero a la vora
de l’aigua
remullant-me
els peus amb les ones
mortes,
que deixen l’escuma
entre els dits molls.
Humida la sorra
on s’enfonsen els talons
mentre t’espero.
Veient caminant
altres ànimes solitàries
que cerquen
del temps les respostes
que els hi manquen.
Sembla l’horitzó
un espai llunyà,
infinit fora del meu abast,
el territori on descanses
en la teva fugida.
El bosc tenebrós
on mai arribaré.
Van caient de la memòria
mentre espero que arribis
les darreres mostres
en que semblaves estar per mi,
i ja fa tant de temps
que encara
no m’arribo a creure
que quedéssim
per veure’ns
en aquesta trobada.
T’espero a la vora
de l’aigua
remullant-me
en un mar
que fins i tot ell
s’enretira
per anar a dormir
a la seva casa.
Se que no vindràs,
i em dol haver perdut
una altra oportunitat
de trencar el silenci
que ens tenalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada