dimarts, 24 de febrer del 2015

T’espero a la vora

 

T’espero a la vora

de l’aigua

remullant-me

els peus amb les ones

mortes,

que deixen l’escuma

entre els dits molls.

Humida la sorra

on s’enfonsen els talons

mentre t’espero.

Veient caminant

altres ànimes solitàries

que cerquen

del temps les respostes

que els hi manquen.

Sembla l’horitzó

un espai llunyà,

 infinit fora del meu abast,

el territori on descanses

en la teva fugida.

El bosc tenebrós

on mai arribaré.

Van caient de la memòria

mentre espero que arribis

les darreres mostres

en que semblaves estar per mi,

i ja fa tant de temps

que encara

no m’arribo a creure

que quedéssim

per veure’ns

en aquesta trobada.

T’espero a la vora

de l’aigua

remullant-me

en un mar

que fins i tot ell

s’enretira

per anar a dormir

a la seva casa.

Se que no vindràs,

i em dol haver perdut

una altra oportunitat

de trencar el silenci

que ens tenalla.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada