M’esperes a la porta del parc
amb el vestit que més m’agrada.
Et veig assegut a la taula mig amagada
d’el bar on em quedat.
El regust del darrer glop
encara guarda el seu sabor
en la cova de la boca.
Alço el dit de la mà dreta
i en la distància t’acarono la galta
com t’agrada.
Però no notes res.
Esperes.
De tant en tant mires
per on penses que he de venir
i em sembla veure cercles
de color pujant per la pell.
No és encara l’hora.
I jo em pregunto perquè no em llevo
i vinc a la teva vora.
No em responc.
Mirant-te,
se m’he n’ha anat la resposta.
Agafo el got,
un darrer glop,
abans de rebre,
potser,
un inicial bes de retrobament.
Engoleixo.
M’alço.
Em veus.
I la vida dels teus ulls em diu ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada