Deixa'm el teu cor en penyora
com jo et vaig deixar la mar
en els temps joves
abans dels jorns de l'oblit.
Deixa'm el cos en penyora
i el llauraré en les nits
sota la llum de la lluna,
besant cada punt on els estels
deixen caure la seva ombra.
Deixa'm en penyora
el bassal dels teus llavis
per omplir-los de petons
i deixar en la teva pell
les marques de la passió.
Deixa'm en penyora la teva ment
i netejaré cada record
que hem fet nostre,
per allunyar-los de l'oblit.
Queda't en penyora
i em veuràs morir de felicitat
lentament al teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada