Deixa'm el teu cor en penyora

 

Deixa'm el teu cor en penyora

com jo et vaig deixar la mar

en els temps joves

abans dels jorns de l'oblit.

Deixa'm el cos en penyora

i el llauraré en les nits

sota la llum de la lluna,

besant cada punt on els estels

deixen caure la seva ombra.

Deixa'm en penyora

el bassal dels teus llavis

per omplir-los de petons

i deixar en la teva pell

les marques de la passió.

Deixa'm en penyora la teva ment

i netejaré cada record

que hem fet nostre,

per allunyar-los de l'oblit.

Queda't en penyora

i em veuràs morir de felicitat

lentament al teu costat.