dimarts, 17 de febrer del 2015

T’hauries d’omplir

 

T’hauries d’omplir

la boca de mi,

parlar amb els meus silencis

i escoltar els meus sons.

Ser la mes bella estàtua

de marbre em fa mal,

i em deixa gebrats els llavis.

Ets la llum distant del sol

que voldria m’escalfés,

i ets el préssec madur

que mai podré menjar.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada