dilluns, 9 de febrer del 2015

Es desfà la foscor

 

Es desfà la foscor

de cada nit

abraçats en el nostre llit,

rebent l matinada

amb una nova abraçada

que em manté feliç el cor.

S'enceta el jorn amb un petó,

el desig d'un dia tranquil

vivim sense trencar el fil

de la vida que tenim de cotó.

Rebent la matinada

amb una nova i dolça mirada,

sentint la fres del mestral

entrant tot senyor pel finestral.

Veient des dels llençols

els moviments d'ocells en vols.

Tot és màgic,

tot és bonic.

Amb tu, tot compartint

el primer petó del matí.

Jugant entre els dits

tot allò que mai serà finit.

Amb tu  la meva vora

creixent i aprenent

a cada nit, fent-me vell

naixent a cada moment

la nostra il·lusió.

Tanca els ulls

i dibuixa amb els dits

el perfil de ta imatge

farcida d'instants

que mai es trencaran.

Deixa'm escoltar

la nostra cançó

de la teva veu

mentre el cos s'asseu

esperant un altre petó.