dissabte, 28 de febrer del 2015

El teu alè

 

El teu alè

m’entra dins

amb la força

de la teva estima,

aquella que mai

em nombres,

aquella

que he d’endevinar.

El teu cos

de vegades ignot,

el se càlid en l’hivern.

La teva boca

refusant petons

em demana

que en faci més.

Qui m’enganya més,

el teu silenci tallant

o quan em supliques

amb ta mirar brillant?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada