Diumenge tarda

 

Diumenge tarda

el concert

a punt de començar.

Monpou, Chopin, Debussy

refilen les notes

a les partitures.

El sol va baixant

i serpenteja

entre les runes

del claustre romànic

fins arribar

davant meu

i pinta de daurat

el cap d'una dona,

a l'instant la figura

em recorda a tu,

i em quedo contemplant

tot el concert,

mentre la llum

li va tintant

els cabells tallats curts

del daurat de la joventut

al coure tenyit

d'una nova edat madura

amb experiències

que m'aparten

del teu joc de la vida.

S'acaba el concert i els bisos

i desperto aletargat,

et veig amor al meu costat

prement ben fort les mans.