com un contrabandista
de petons i carícies
amb so embolcallat
d’un piano atrotinat.
Carregat de versos trencats
en mots que no lliguen rimes,
paraules que punxen el cor
amb els silencis que res diuen.
Besos que freguen llavis trencats
amb llagues d’absències velles.
Braços que encerclen cors esberlats
i cossos que esperen mans tendres
palpant la pell nua de pretèrits moments
amb promeses que es perden de nit,
en qualsevol nit,
en qualsevol moment,
en qualsevol instant,
pretèrits moments amb promeses
que es perden de nit,
en qualsevol nit,
en qualsevol moment,
en qualsevol instant,
mots que pinten esperances
amb colors de l’arc de sant Martí
i mots amb vernís
de silencis d’anyades novelles,
un t’estimo a deshora,
una fornada de petons
que es couen al forn de la teva boca
i que calents m’arriben dins del cor
com si fossin somnis
d’antics moments viscuts.
http://desdeminoray.blogspot.com/2012/02/ya-no-preciso-de-mas-tiempo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada