que poc a poc envaeix la platja
i em mulla els peus descuidats
en una cercar etern.
Com el sol
que poc a poc camina fins entrar
pel finestral envidrat i escalfa lentament
la llar en un rodolar etern.
Com la lluna
que eix nit a nit entre cotons de núvols
i em deixa somiar amb la llum dels teus ulls
en un record etern.
Com els sons de la musica
que s’escolen pels intrínsecs porus de les parets
i em tornen el tacte del teu cos
entre un braços ja cansats en un ball etern.
Guardo dins meu quatre pedaços
d’un ahir no tant llunyà que em semblava feliç.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2012/01/eternamente-luna.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada