Miro més enllà del nostre entorn
veig uns núvols de tempesta,
mentre el vent despentina
les copes dels arbres
i fa volar les darreres fulles seques
dels plataners
que encara no s’ha esporgat.
Encara retronen entre les parets
els darrers gemecs
que els cossos cantaven
entre petons i carícies,
pintats per les ombres
de les aus
que voleiaven un cel cada cop més fosc.
Dempeus fito un horitzó estrany
amb un futur solitari,
qui sap si aviat sagnarà un cor
que volia cantar,
desfullant anhels enlloc de plors.
Plantaré en un jardí qualsevol,
allunyat de mi,
les llavors del que un dia vam compartir,
esperant que a l’ombra de qualsevol arbre,
neixi fort,
allò que no vaig poder mantenir dins meu,
cendres d’un incendi apassionat.
http://desdeminoray.blogspot.com/2012/01/cuatro-intentos.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada