sense demanar
res més que poder-te estimar.
Sabent que et costa
dir-ho encara
que t’ho demani suplicant
un mot de tant en tant.
T’estimaré
perquè no em costa fer-ho
silent o entre rialles
si tu estàs amb mi,
si estic a prop
o vols que marxi
per fer-te un espai
que t’alliberi.
Sabent que amb poc
puc restar a la teva vora,
vivint del flaire
que t’envolta,
amb poc n’hi ha prou.
T’estimaré sense cansar-me d’esperar,
sense demanar
res més que poder-te estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada