Fem d’aquesta nostra darrera nit,
la base per tenir un record per sempre,
fem dels petits instants,
eternitats memorables
per ser solament nostres.
Repiquen finestrals al ritme
de la brisa que la mar ens convida
a gaudir amb rumor d’ones
que ja no són aquelles feréstegues
que ens van apropar.
Deixa’m pintar amb rajos de lluna
els llavis que acabo de besar,
acabant aquest retrat
que duré per sempre mirant
quan viatgi al fons del cor.
Lligaré els negres cabells brillants
en una cua altiva de cavall,
i em regalaràs la visió complerta
del rostre en alt,
mirant endavant,
mentre prometem a cau d’orella
paraules d’eterna dedicació,
sabent que rere la porta
ens esperen les maletes carregades
de bagatges que ens separen.
No mentim quan jurem
que no hi ha res que pugui separar-nos
mentre es deslliguen els nostres dits
en aquest comiat que ja s’enceta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada