i va pinzellant d’un negre
cada vegada més fosc
i mentre la lluna no pinta
a l’horitzó camins d’argent,
vola la imaginació
dibuixant en la retina
el perímetre d’antics records.
Sonen noves onades
en la vella platja de sempre,
amb el so
que hem volgut tenir guardat,
renovant el ressò d’antics records.
Sabem el camí
per no perdre’ns el els diaris laberints
que s’esmunyen davant nostre
a cada instant
lligats al fil d’antics records.
Silent ompliré el calaix de la memòria,
de petons, carícies, mots,
moments que guardo d’antics records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada