Marca el tic-tac del rellotge de paret
com un ritme el so de la música
de la teva absència
i el silenci dels teus missatges,
ni un mot,
ni un so,
em deixen amarat de soledat.
Marca el tic-tac del rellotge de paret
com un ritme el lent caminar
dels instants passats,
aïllat en mig d’un mar de murmuris
que es callen de tant en tant
quan descansen els ulls
del seu erràtic caminar.
Deixo desfer el futur entre mots absents
i mirades apagades,
esperant ja quasi sense esperança
la resposta als muts crits
d’impotència enamorada.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2012/01/isla.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada