i jo t’he imaginat meva,
t'he invitat al meu cos
i aclucant els ulls m’has senyalat
el teu senyor,
em cercaves tot i que l’esquena
et cobria el mirar,
i tant a prop i tant lluny,
i sense donar-me la pau
ens hem separat
amb fites de mirades de reüll.
Avui el cos tibat,
ha defugit de les carícies,
avui els llavis febles,
han perdut els càlids petons,
avui les mirades amagades,
han estat fiblons
que em ferien l’ànim.
Has vingut amb sons de salms
i t’he recordat nua,
brollant somriures
amb flaire de flors novelles,
i al cor marcat per sempre
amb la lletra escarlata
del teu somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada