Te m’obres de cames

Te m’obres de cames
i m’ofereixes quelcom
que no he demanat.
Jo pensava en un cafè,
deixant la resta
per a més tard.
Et veig salvatge
sabent que vols agafar,
i jo ara pensant amb ella,
no sóc gens agosarat.
Parlem paraules dolces
amb camins inclinats,
mirades que juguen
fins on poden arribar.
Somrius en veure
la meva debilitat
i jugues tensant la corda
que vols trencar.
Em parles de la cara del cor
i m’ensenyes el camí
per on hi puc arribar,
dolça ratera on quedar atrapat,
i juguem sense saber
qui és la rata i qui és el gat.
Te m’obres de cames
i m’ofereixes quelcom
que no he demanat.
T’apropes insinuant un bes
que m’ha fregat
i dolç cor trencat,
penso amb ella,
i dic que el joc s’ha acabat.