Cansat per la caminada,
m’apropo a la font,
entre les mans
recull el galet
d’aigua fresca
que brolla
d’entre la pedra,
descanso amb la boca fresca,
m’assec.
El primer que faig mirar,
s’esplaia l’ànima
en el descans
veien el paisatge
que s’albira més enllà del pla.
No penso,
descansen els ulls,
reposa el cos,
flueix la ment.
D’aquí a poc,
la baixada,
però això serà més tard
quan la pau llisqui
des de dins als peus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada