t’espero per contar-te contes
on les fades juguen amb ogres divertits
i tots somien estimar-se
abans de desaparèixer
com pols encantat.
T’espero a la ciutat
on tots som presos del nostre cor,
amb la flor del lloc a la mà,
allí on les parets
deixen veure el cel
i les curses del núvols
fins desfer-se
més enllà d’un horitzó séc.
Llegeix-me els mots versats
i fes-me un ressò a la vora,
on pugui veure el color dels ulls
i sentir el flaire del teu cos,
arquejat,
allí on de vegades hem desitjat
ser una sola ànima.
Torna aviat
des del més llunyà mar embravit,
per ser de nou amants silents
fosos amb la soledat
dels mots enamorats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada